La UGT vol fer un recordatori, bàsicament als nostres dirigents d’alguns articles de la LLEI 31/1995, DE 8 DE NOVEMBRE, DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
Article 14. Dret a la protecció davant els riscos laborals
1. Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. Aquest dret suposa que l’empresari contreu un deure correlatiu de protecció dels treballadors davant els riscos laborals.
Aquest deure de protecció també constitueix un deure de les administracions públiques respecte del personal al seu servei.
Article 17. Equips de treball i mitjans de protecció
1. L’empresari ha d’adoptar les mesures que calgui perquè els equips de treball siguin adequats per a la feina que s’hagi de fer i que estiguin convenientment adaptats a aquest efecte, de manera que garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors en utilitzar-los.
2. L’empresari ha de proporcionar als seus treballadors equips de protecció individual adequats per a l’exercici de les seves funcions i vetllar perquè se’n faci un ús efectiu quan, pel tipus de feines realitzades, siguin necessaris. Els equips de protecció individual s’han de fer servir quan els riscos no es puguin evitar o no puguin ser prou limitats pels mitjans tècnics de protecció col·lectiva o per mesures, mètodes o procediments d’organització de la feina.
Aquests dos articles, el 14 i el 17 són bàsics. A l’empresari, en el nostre cas l’Administració, no se li estan fent propostes o recomanacions. S’estan descrivint una sèrie de deures que ha de portar a terme: la protecció eficaç dels treballadors i el proporcionar equips de protecció individual. Cap dels dos articles els està respectant el nostre Departament. I es defensarà dient que no s’ha trobat material o que aquest comença a arribar ara. Feble, molt feble defensa, al nostre entendre. Hi ha conceptes que qualsevol responsable d’una administració que es consideri a sí mateix servidor públic hauria de tenir a la ment en el moment que accedeix al càrrec: dissenyar actuacions per preveure temps de crisi i fer reserves estratègiques de material que es pugui necessitar. Res d’això s’ha produït.
A les Residències de Gent Gran, encara es continua amb manca de material, segueixen sense fer les PCR tant a usuaris com a treballadors, i no podem deixar de recordar la vergonyosa situació que hem viscut les tres primeres setmanes de confinament per l’abandonament de l’Admiistració.
Als centres dependents de DGAIA continua el desgavell respecte al material que ha d’arribar. Encara ara no tots els centres tenen guants, bata o mascaretes per fer front a qualsevol situació de cas possible per simptomatologia. Després de tres setmanes de confinament, encara estem així.
Article 25. Protecció de treballadors especialment sensibles a determinats riscos
1. L’empresari ha de garantir de manera específica la protecció dels treballadors que, per les seves característiques personals o el seu estat biològic conegut, inclosos aquells que tinguin reconeguda la situació de discapacitat física, psíquica o sensorial, siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball. Amb aquesta finalitat, ha de tenir en compte aquests aspectes en les avaluacions dels riscos i, segons aquestes, ha d’adoptar les mesures de prevenció i protecció que calgui. Els treballadors no han d’ocupar aquells llocs de treball en què, a causa de les seves característiques personals o el seu estat biològic o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial degudament reconeguda, puguin tant ells com els altres treballadors i altres persones relacionades amb l’empresa exposar-se a situacions de perill o, en general, quan es trobin manifestament en estats o situacions transitòries que no responguin a les exigències psicofísiques dels llocs de treball respectius.
Aquí es torna a manifestar el descontrol i la falta de rumb, si no la mala fe, on es troba assumida l’Administració. Si bé en un principi van seguir les instruccions del Ministeri de Sanitat pel que fa a la consideració de personal sensible a aquelles persones que presenten una malaltia crònica, tot això va saltar pels aires quan el 24 de març el Ministeri de Sanitat incloïa a les persones més grans de 60 anys dins del grup de personal sensible. La nota que va emetre Funció Pública el 31 de març al respecte és tot un exercici de retòrica buida que només expressa la falta de voluntat per fer efectiva aquesta indicació del Ministeri. I el silenci dels responsables del nostre Departament és encara més sospitós. A 5 d’abril encara no sabem si es consideraran com a personal especialment sensible o no. Per a nosaltres no hi ha cap dubte: ho són. Cada dia que passa, el nostre Departament està posant en un risc afegit al col·lectiu de treballadores i treballadors més grans de 60 anys.
L’anàlisi d’aquests tres articles de la llei, ens porta a l’últim article que la UGT vol recordar:
Article 42. Responsabilitats i la seva compatibilitat
1. L’incompliment per part dels empresaris de les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals dóna lloc a responsabilitats administratives, com també, si escau, a responsabilitats penals i civils pels danys i perjudicis que puguin derivar d’aquest incompliment.
Que ningú ho dubti: la UGT exigirà que es depurin totes les responsabilitats que calguin a tots els nivells. Ni s’està garantint la seguretat dels treballadors i treballadores, ni se’ls ha dotat dels EPIs necessaris des de l’inici de la crisi sanitària, ni estan seguint les indicacions pel que fa al treballadors més grans de 60 anys.
No ho oblidarem
