Segons el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, negociar vol dir: Tractar d’un afer mútuament amb un altre o amb altres per procurar de resoldre’l favorablement, arribar a un acord.
L’administració de la Generalitat de Catalunya no ha tingut mai voluntat de resoldre favorablement els assumptes amb els treballadors i, molt menys, d’arribar a un acord. La Mesa Sectorial celebrada dijous 2 de febrer on se’ns va presentar la proposta d’horaris és un nou exemple d’autoritarisme, de despotisme i d’utilització de l’administració amb finalitats partidistes.
Només des d’aquests qualificatius podem entendre que l’Administració publiqués a ATRI la proposta d’horaris abans de ser negociada amb els sindicats, a l’igual que va fer amb la proposta de reducció del 15% de la jornada dels interins. Per la UGT Funció Pública està fent un ús pamfletari de l’ATRI i considera que cada cop més s’assembla a un mitjà de comunicació afí a un règim totalitari, que no pas a un portal dels empleats públics.
Un cop feta la lectura de la nota informativa de l’administració de ben segur que sorgiran molts dubtes, els mateixos que tenim nosaltres.
Funció pública segueix diferint i graduant les seves propostes com a estratègia per anar-les imposant a poc a poc. Des del 30 de novembre, que van començar amb aquesta ronda de retallades, encara no han estat capaços de posar per escrit el conjunt de les seves propostes. O són una mica “lents” o tenen mala fe. O les dues coses a l’hora?
Siguem seriosos senyors i senyores de Funció Pública., vostès són els primers responsables que han posat contra les cordes la nostra administració.
Des de la UGT seguim lluitant per mantenir un autèntic procés de negociació. Som conscients del context socio-econòmic-laboral que ens envolta, però això no pot justificar qualsevol mesura indiscriminada. Les 19 mesures plantejades a finals de novembre estan exclusivament destinades a repercutir la crisi als empleats i a la pròpia estructura de la Generalitat.
Quan es planteja el topall màxim de 5.000 €/mensuals d’ingressos per al personal dela Generalitat; ells es neguen en rodó.
El dijous es va veure una cosa clara: que l’administració no té cap intenció de negociar i que els representants dels treballadors estem farts de “tàctiques” negociadores malintencionades i que estem disposats a prendre mesures de protesta contundents.
Si els de Recursos Humans de l’administració es pensen que un cop s’hagin aprovat els pressupostos el 15 de febrer s’ha acabat tot, van ben equivocats. Es absolutament increïble que l’Administració presentés alegrement, el passat dijous, una proposta per desenvolupar un nou decret de jornada i horaris abans que estiguessin aprovades i publicades la Llei de Pressupostos 2012 i la seva Llei d’Acompanyament, les quals actualment s’estan debatent al Parlament i que contenen totes les mesures de retallada als drets dels treballadors de la Generalitat, i, a sobre, sense saber de quina manera tenen previst aplicar-les.
Igualment d’al·lucinant resulta que creguessin que la minsa i pobra proposta que van presentar, com sempre sense haver-nos informat prèviament, pogués compensar d’alguna manera la brutal retallada de drets als treballadors públics.
Realment creien que l’oferta d’un nou horari de treball, a desenvolupar entre les 8 i les 19 hores, seria acollida amb gran efusió per la UGT i la resta de sindicats? Realment creien que ens colarien com a “horari flexible” un horari en el que cada treballador haurà de detallar quin horari farà tot un any, sense possibilitat de modificar-lo en aquest període? Quina solució dóna aquesta proposta a la conciliació de la vida personal i familiar, quan no contempla cap flexibilitat per solucionar els imprevistos de la vida diària al no oferir cap possibilitat de modificar l’horari anual escollit?
Amb la reducció horària que volen aplicar als interins i amb l’amortització de llocs de treball que realitzaran a conseqüència dels concursos de trasllats que volen convocar, quin Departament autoritzarà la jornada i horari que els treballadors hagin escollit?, quan la proposta diu que l’horari ha de ser autoritzat o denegat pel Departament en atenció a les necessitats del servei.
El resultat real de la reducció al personal interí i de l’amortització de llocs serà quecap treballador, ni funcionari ni interí, podrà gaudir d’un horari, ja que seran obligats “per necessitats del servei” a fer dia a dia la jornada i horari que el secretari de cada Departament els imposi i, a causa d’això, els hi serà impossible organitzar la recollida de nens, estudis, cura de familiars…
A més a més que té a veure amb la jornada i l’horari altres temes que ens presenten barrejats, com ara la compactació de la reducció de jornada per tenir cura de fill, els assumptes personals, la reducció de jornada per interès particular i les deduccions per absències injustificades?
El que queda realment del tema pel qual ens van convocar és el següent: una fictícia flexibilitat horària, una trista reducció a 30 minuts l’hora de dinar i una penosa flexibilitat de mitja hora d’entrada al matí a recuperar el mateix dia.
Encara a dia d’avui, la UGT no està segura que aquella reunió no fos un mal somni. I desitjaria que els responsables de Funció pública volguessin parlar d’una proposta de jornada i horaris pensada per a persones i no per a súbdits obedients i sense cap importància i que demostri que els seus treballadors sí els importen.