1 – ACOMIADAMENT PROCEDENT
La indemnització per acomiadament procedent continua sent de 20 dies per any d’indemnització amb un màxim de 12 mensualitats, però les condicions dels supòsit empitjoren.
S’amplien les causes d’acomiadament col·lectiu amb nous motius:
– Per causes econòmiques: existència de pèrdues actuals o previstes, la disminució persistent del nivell d’ingressos o vendes. En tot cas, s’entendrà que la disminució és persistent si es produeix durant 3 trimestres consecutius.
– Per causes tècniques: quan es produeixin canvis (mitjans o instruments de producció; sistemes o mètodes de treball del personal) i causes productives quan es produeixin canvis en la demanda de productes o serveis que l’empresa intenti vendre.
2 – ACOMIADAMENT IMPROCEDENT
Es modifica l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors, de forma que la indemnització per acomiadament improcedent passa de 45 dies per any treballat a 33 dies, i també es redueix el màxim de mensualitats passant de 42 mesos a 24 mesos.
Per a aquells contractes anteriors a l’entrada en vigor de la reforma (12/02/2012) s’estableix un període transitori amb les condicions que es detallen a la disposició transitòria 5a del Real Decreto-ley 3/2012.
En la pràctica podem dir que els treballadors i treballadores amb un contracte en vigor el dia 11 de Febrer de 2012 i amb una antiguitat inferior a 16 anys, passen AUTOMÀTICAMENT de 42 mensualitats d’indemnització màxima a 24 mensualitats d’indemnització màxima, i perden la possibilitat d’arribar a les 42 mensualitats. Per tant, el màxim baixa a 18 mensualitats (any i mig menys d’indemnització).
La tendència és que només siguin acomiadaments improcedents, els derivats de la mala aplicació del règim disciplinari. Aquesta Reforma Laboral aposta de manera clara per la generalització de l’acomiadament de 20 dies i situa l’empresari per damunt de tot; ja que també desapareix l’autorització administrativa prèvia als expedients de regulació d’ocupació (ERO) i, per tant, la possibilitat de pactar indemnitzacions diferents per acomiadaments col·lectius, que marca la reforma.
AMB AQUESTES MESURES NO ES CREA OCUPACIÓ, ES CREA MÉS ATUR