ESTAN EN UN ALTRE MÓN
UGT torna a demanar la dimissió de la directora general de DGAIA i la fa extensiva també a la directora general de la DGAPD
La constatació de tot el que UGT ha anat denunciant aquestes darreres setmanes s’ha confirmat de la forma més evident avui: estem sota una direcció general sense rumb, sense idees, sense projecte i sense sensibilitat. Avui hem fet un comitè de seguretat i salut laboral extraordinari, era el primer cop que podíem veure’ns amb responsables del Departament, de DGAIA i del Servei de Prevenció. Prèviament, el dia 21 d’abril, des d’UGT havíem enviat tota una sèrie de preguntes sobre la situació als centres, preguntes molt concretes que feien referència a equips de seguretat, actuació davant de menors amb simptomatologia o nous ingressos a retorn d’escapolits o sobre la situació dels professionals als centres. La llista de preguntes és extensa i us l’annexo, per no fer una nota informativa interminable.
Érem conscients del despropòsit de la gestió feta per DGAIA aquestes darreres setmanes i que ens va portar a la petició de dimissió de l’actual directora general, però avui la sensació de no estar capitanejats per ningú ha estat trista i lamentable.
Ens han donat unes respostes a gairebé totes les preguntes fetes amb la sensació de què les han passades a darrera hora als directors i directores dels centres que s’han vist obligats a contestar, amb una càrrega afegida a tot el treball que ja estan fent. Ho lamentem moltíssim. No era la nostra intenció carregar encara més de feina a unes persones que ja van molt més enllà del límit. Però és que pensàvem que DGAIA ja tenia algun espai on recollia les incidències dels centres. Però no. Ahir per la tarda encara ens arribava “informació” del que preguntàvem. Quan vàrem enviar les preguntes, DGAIA no sabia encara ni quan havia enviat el material als centres ni què havia enviat. No té cap criteri a aplicar sobre els escapolits. No té cap criteri a aplicar sobre l’ús de mascaretes. Ni sobre quantes vegades s’ha de netejar un centre, ni si s’han de desinfectar o no els centres. Ni si ens hem de canviar de roba o no a l’entrada del centre. Ni sap si es tindrà que prendre la temperatura a l’entrada del centre. Totes aquestes qüestions són diferents en cada centre. 11centres. Però és que DGAIA també ha de saber com estan els centres concertats. Si no és capaç de coordinar una actuació en 11 centres, no podem ni imaginar-nos el que està passant als centres concertats. Avui, només hem aconseguit entendre que el Servei de Prevenció recomanarà a la DGAIA que l’ús de mascaretes sigui obligatori als centres, tant pels professionals, com per als menors d’edat ingressats.
Només us passo un petit tall de les contestacions fetes per DGAIA: “ des del 16 de març s’està fent un acompanyament exhaustiu a tots els recursos de la DGAIA per tal de conèixer la situació i poder facilitar l’ajuda que han necessitat en qualsevol moment”. No cal fer més comentaris.
Això no pot continuar així. Us annexo també l’escrit que hem presentat les delegades i delegats d’UGT on, entre d’altres qüestions, demanem un canvi de polítiques socials i tornem a demanar la dimissió o el cessament de la directora general.
Des d’UGT no hem volgut fer només una avaluació crítica del que s’ha fet fins ara. Pensem que l’autèntic repte de DGAIA ve ara. Amb el desconfinament progressiu de les persones ingressades als centres. Hem demanat què tenen pensat quan un noi o noia torni d’una sortida de cap de setmana, o d’un escapoliment, encara que sigui d’unes hores. Més enllà del que ens ha contestat el Servei de Prevenció sobre l’ús de mascaretes, cap resposta concreta tampoc en aquest sentit.
Els treballadors i les treballadores dels centres d’infància:
- ¿Podrem anar a veure els nostres familiars més grans o que estiguin malalts?
- ¿Podrem donar un petó a les nostres parelles o als nostres fills?
Són preguntes, entre d’altres, que s’han quedat sense una resposta clara. Si anem a treballar a llocs on no hi haurà respecte a la distància de seguretat, on no estarem segurs de si els nens i joves que han sortit del centre han respectat les mesures de seguretat, en definitiva, on no es pot garantir en cap moment que no hi hagi risc elevat d’infecció. ¿Què hem de fer?, ¿Aïllar-nos fins que no s’aconsegueixi una vacuna? ¿Continuar sine die el nostre confinament?
Un centre d’infància és un centre de treball, com qualsevol altre. I calen mesures de seguretat específiques als riscos que estem patint i que continuem patint.
UGT continuarà exigint respostes a totes les qüestions plantejades. Allà on calgui.
No pararem!