El passat dia 22 de juliol de 2026, el Parlament de Catalunya va aprovar el dictamen sobre la investigació realitzada per la Comissió d’Investigació sobre l’Activitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (actualment Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència).
El dictamen presenta les conclusions a les que ha arribat l’esmentada Comissió dividint el text entre Conclusions, Recomanacions i Propostes de millora.
El dictamen ha ratificat tota la problemàtica que ha denunciat UGT en els últims anys pel que fa a les condicions de tot el personal que atén a la infància i l’adolescència, ja que posa de relleu la difícil situació per la que ha transitat durant molts anys el personal funcionari i laboral adscrit tant a la DGPPIA (abans DGAIA) com a l’ICAA o al CSSBcn ratificant la manca d’una plantilla acord amb el volum i amb l’especialització que requereix la matèria. Ha deixat palès el dèficit estructural de la plantilla pública, la sobrecàrrega de treball amb ratis molt elevades que han dificultat l’atenció individualitzada deixant clar que aquesta situació s’arrossegava abans de l’arribada de menors migrats sense referents al territori.
Pel que fa a la situació del personal funcionari i laboral el dictamen ha constatat:
.- La sobrecàrrega i pressió assistencial per l’increment de necessitats i la complexitat dels casos amb impacte en el seguiment individualitzat.
.- Les ràtios elevades i sobreocupació en recursos residencials que han dificultat una atenció educativa i emocional en condicions adequades.
.- L’alta rotació i inestabilitat dels equips, especialment en recursos externalitzats, amb trencament de vincles i discontinuïtats en la intervenció.
.- La precarietat laboral i bretxa salarial entre la xarxa pública i la xarxa concertada (s’hi cita una diferència que pot arribar al 36%), associada a dificultats per retenir professionals i a la “fuga” de personal.
.- El dèficit estructural de plantilla i necessitat de cobertures estables.
.- La càrrega burocràtica i problemes de gestió que consumeixen temps professional i tensionen el sistema.
.- L’alta exigència emocional i riscos psicosocials que ha patit el personal. Respecte al riscos reconeix que els equips han treballat durant anys amb sobrecàrrega, ràtios excessives, manca de recursos, suport professional insuficient, exigència emocional alta i riscos psicosocials molt significatius i vincula la rotació i les condicions de treball precàries a les garanties de drets i benestar dels infants.
.- Les mancances d’especialització i formació (trauma, salut mental, violències, infància migrada, perspectiva de gènere, antiracisme i drets de la infància).
Pel que fa a les recomanacions i propostes relacionades amb el personal funcionari i laboral que atent la infància i l’adolescència, s’indiquen principalment les següents propostes:
.- Reforç dels recursos humans i de la capacitat organitzativa de la Direcció General (governança i estructura), amb increment de dotacions.
.- Convocatòria extraordinària per cobrir el dèficit estructural de personal (amb menció d’actuació dins de 2026).
.- Equiparació salarial total entre el personal públic i el personal de la xarxa concertada amb calendari vinculant i horitzó 2030.
.- Ràtios màximes obligatòries als equips educatius, socials, psicològics i tècnics.
.- Incorporació obligatòria i estable de professionals de salut mental (psicòleg/terapeuta) als recursos residencials.
.- Formació especialitzada obligatòria i continuada en àmbits clau (trauma, violències, salut mental, infància migrada, drets, gènere i antiracisme).
.- Supervisió externa, suport emocional i prevenció de riscos psicosocials per al personal.
.- Clàusules laborals i de qualitat en la contractació orientades a estabilitzar plantilles i millorar condicions.
.- Reforç dels EAIA i dels serveis socioeducatius amb dotacions pressupostàries addicionals.
.- Recomanacions sobre inspecció, supervisió i control (vinculades a la feina professional)
.- Modernització administrativa i tecnològica per millorar el control, la traçabilitat i reduir disfuncions de gestió.
.- Revisió dels nivells i categories laborals: Pel que fa als nivells i categories del personal funcionari es proposa una “revisió immediata de les categories i nivells professionals del Departament de Drets Socials i Inclusió” per posar fi al greuge salarial que estaria provocant fugida de personal funcionari.
.- Es proposa reconèixer els riscos psicosocials i garantir supervisió externa, espais de cura, suport emocional i prevenció de la síndrome d’esgotament professional.
.- Es proposa també una formació especialitzada obligatòria en especialitats com: els traumes, els vincles, violències, salut mental, infància migrada, tràfic d’éssers humans, perspectiva de gènere, racisme i drets de la infància.
Ressaltem que el propi dictamen emfatitza en el valor del personal exposant literalment que el capital humà és un element determinant per garantir la qualitat i que la rotació trenca el vincle educatiu i la continuïtat emocional, factors clau en l’acompanyament i en la protecció de menors.
Atès que la Comissió d’Investigació ha ratificat la situació de greu precarietat per la que ha transitat i transita tot el personal que atent la infància i l’adolescència, no hi ha cap justificació que impedeixi o demori l’aplicació immediata de les propostes parlamentaries de millora. UGT instarà a l’Administració Pública a l’aplicació immediata de les esmentades propostes i vetllarà per la seva total implantació sense desviacions que s’allunyin o alterin l’objectiu exposat al dictamen.
UGT volem fer una valoració d’aquesta iniciativa parlamentària, que valorem positivament, però potser arriba una mica tard. En aquest sentit UGT volem recordar:
A) Hi ha una avaluació de riscos psicosocials als centres d’infància instada per la UGT desenvolupada entre el 2015 i el 2016 que encara no ha estat implantada en la seva totalitat. Us passem un resum de les conclusions:
Conclusions i mesures proposades de l’Avaluació de Riscos Psicosocials dels centres de la DGAIA (2015)
Els professionals dels centres de la DGAIA estan exposats a un nivell molt elevat de riscos psicosocials, especialment pel ritme de treball, les exigències emocionals, la inseguretat sobre les condicions de treball i el conflicte de rol. L’informe atribueix aquesta situació, principalment, a l’increment de la complexitat dels infants atesos, a unes plantilles dimensionades segons el nombre de places i no segons les necessitats reals dels usuaris, a la manca de recursos de suport i a la dificultat de compatibilitzar l’activitat educativa amb les tasques administratives. També identifica la necessitat d’un model d’intervenció més clar, una millor coordinació entre els equips i un major suport institucional als centres. Malgrat aquest escenari, destaca el fort compromís dels professionals, el sentit de la feina, la confiança en la direcció i el bon clima entre companys com a principals fortaleses de l’organització.
Les principals mesures proposades se centren en reforçar les plantilles i adequar-les a la complexitat dels casos, incrementar els espais de supervisió professional i suport psicològic, especialment després d’incidents greus, millorar la coordinació entre la DGAIA i els centres, homogeneïtzar criteris d’actuació i definir millor els rols professionals. L’informe també planteja potenciar la formació en gestió emocional i lideratge, facilitar la participació dels equips en la presa de decisions, millorar les eines informàtiques i els espais de treball, afavorir la conciliació i establir protocols específics per afrontar situacions d’elevada càrrega emocional. Aquestes actuacions s’han d’incorporar a la planificació preventiva del Departament amb l’objectiu de reduir els riscos detectats i millorar les condicions de treball.
L’informe també posa de manifest dos factors estructurals que contribueixen a incrementar els riscos psicosocials. D’una banda, destaca l’envelliment de les plantilles, ja que el 77% del personal dels centres propis té més de 40 anys i el 41,47% supera els 50 anys, mentre que als centres d’acollida el 61% del personal té més de 40 anys. Aquesta realitat es considera especialment rellevant tenint en compte l’elevada exigència física i emocional que comporta l’atenció directa als infants i adolescents. D’altra banda, l’informe identifica les agressions al personal i altres situacions d’elevat impacte emocional (com la mort d’un menor o l’ingrés de casos especialment complexos) com una de les principals fonts de desgast psicològic. Per aquest motiu, proposa implantar un protocol d’actuació entre els Serveis Centrals i els centres per donar suport immediat als professionals afectats, reforçar les supervisions professionals, incrementar el suport psicològic als equips i garantir recursos addicionals en situacions d’especial gravetat.
Aprofundint en l’envelliment, l’informe considera que aquesta realitat, unida a l’augment de la complexitat dels infants atesos, a les agressions, a l’elevada càrrega emocional i al ritme intens de treball, pot comprometre la sostenibilitat de la tasca educativa a mesura que augmenta l’edat del personal.
Per aquest motiu, entre les línies d’actuació proposades apareix de manera expressa la necessitat que la DGAIA valori l’impacte de l’envelliment de la plantilla i adopti mesures específiques. En concret, l’informe proposa:
- presentar l’estudi a la DGAIA perquè tingui coneixement de l’efecte que l’edat del personal pot tenir en l’atenció als infants;
- afavorir les adaptacions dels llocs de treball quan sigui necessari;
- i, especialment, facilitar l’accés a la segona activitat per al personal educatiu de més edat, destinant-lo, sempre que hi hagi vacants, a llocs amb una menor exigència física i emocional, com ara EFI o altres funcions equivalents.
A data d’avui, la segona activitat és una quimera i l’únic que seguim tenint és una reducció de l’atenció directa els caps de setmana (recordem que aquesta era un mesura provisional mentre no s’implantés la segona activitat).
B) Fruit de la pressió exercida, amb data 9 de febrer de 2017 es va aprovar la Moció 94/XI del Parlament de Catalunya, sobre la dignificació de l’atenció a la infància Palau del Parlament, queentre d’altres coses diu:
a) Estudiar, dins l’any 2017, les externalitzacions de tots els serveis vinculats a la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil i a Infància Respon, amb la voluntat de revertir-les.
c) Garantir la definició i la implantació d’un model residencial i terapèutic per a infants i adolescents en situació de vulnerabilitat, amb problemes psiquiàtrics i de salut mental, tal com recull el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions 2017-2019.
d) Abordar de manera integral, abans que s’acabi l’any 2017, la situació en què es troben els professionals que treballen als centres, i aplicar mesures que garanteixin:
1r. La fixació del nombre de professionals, i de llur categoria i retribució laboral, que hi ha d’haver a cada centre d’acord amb una revisió de les ràtios que fixa la cartera de serveis socials.
2n. El desenvolupament i la implantació del model de suport assistencial i d’atenció en salut mental als infants i adolescents atesos en el sistema de protecció, i la garantia que hi hagi suport especialitzat en salut mental a tots els serveis residencials de protecció a la infància i l’adolescència, tal com recull el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions 2017-2019.
3r. La garantia als professionals, respectant els convenis laborals vigents, de més hores de formació i d’espais tècnics per a la reflexió, la gestió i la participació.
4t. La continuació en el desenvolupament d’una avaluació psicosocial de les plantilles de tots els centres d’infants i adolescents de Catalunya per a identificar i determinar la situació de risc en què es troben els professionals.
5è. L’aplicació de les mesures correctores per a afrontar els riscos psicosocials de l’avaluació feta als centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
e) Apostar per una gestió i una provisió públiques de les places de centres i, en aquest sentit:
1r. Establir criteris de valoració qualitativa, entre els quals la proposta econòmica no sigui ni l’únic ni el decisiu en l’assignació del contracte.
2n. Garantir que els centres tinguin servei de cuina propi, amb cuina in situ, i que compleixin l’oferta d’una dieta basada en productes frescos i de proximitat, supervisant la qualitat i quantitat dels menús que s’hi serveixen.
f) Millorar les condicions de vida dels menors als centres a partir de les mesures següents, que s’han d’aplicar progressivament dins el primer semestre del 2017:
1a. Un pla de xoc contra el fracàs escolar dels infants i els adolescents tutelats que inclogui, quan sigui necessari, la contractació de personal específic com a suport educatiu, utilitzant, entre altres recursos, el programa de subvencions COSPE.
2a. La garantia que tots els nous centres residencials d’acció educativa no superin les deu o dotze places.
3a. La planificació de reduir, durant els propers sis anys, les places de cada centre fins a arribar a un màxim de deu o dotze infants per centre, tal com recomanen diversos informes del Síndic de Greuges.
4a. La garantia de la llibertat de consciència, evitant qualsevol simbologia o expressió religiosa o ideològica de les empreses titulars o gestores dels centres dins els centres residencials d’infants i adolescents, llevat de l’espai considerat privat dels nens i nenes, en el qual poden exposar lliurement la simbologia que considerin pertinent.
5a. La garantia que el mòdul que es pacta en la gestió dels serveis inclogui una partida destinada a activitats extraescolars i una altra a despeses mèdiques.
6a. La garantia que tot infant o adolescent tutelat que ingressi en un centre residencial d’acció educativa tingui assignada plaça en un centre educatiu en menys de quinze dies. Una vegada transcorregut aquest temps, se li ha d’assignar la figura del mestre de reforç.
7a. La creació i l’impuls d’òrgans de participació als centres del sistema de protecció a la infància, tal com està regulat per llei.
8a. L’increment dels recursos humans i econòmics per a tractar la problemàtica dels menors no acompanyats que arriben a Catalunya, en coordinació amb els ajuntaments i els consells comarcals, proporcionalment als menors no acompanyats que es detectin en cadascuna de les ciutats i els pobles de Catalunya.
g) Aplicar mesures d’acció positiva per a les famílies acollidores i per als infants, adolescents i joves tutelats i extutelats.
C) I el Síndic de Greuges indica a l’abril del 2017
Resumidament, el Síndic parteix del fet que els educadors i educadores socials desenvolupen una professió d’una elevada exigència física, emocional i psicològica, agreujada per l’increment de la complexitat dels infants i adolescents atesos, l’augment de les conductes violentes i la insuficiència de recursos humans i materials. Aquestes circumstàncies provoquen un elevat desgast professional i posen en risc tant la salut dels treballadors com la qualitat de l’atenció prestada als menors.
En aquest context, el Síndic considera necessari adoptar mesures específiques per protegir els professionals de més edat. Entre les propostes que recull destaca que el Govern estudiï, en el termini de tres mesos, la reducció de les hores d’atenció directa als professionals majors de 55 anys, compensant aquesta reducció amb el desenvolupament d’una segona activitat adaptada a les seves capacitats.
A més, el Síndic recorda que els educadors socials exerceixen una funció essencial en la garantia dels drets dels infants tutelats i que l’Administració té l’obligació de proporcionar-los unes condicions laborals compatibles amb aquesta responsabilitat. Per això, considera que la segona activitat no és un privilegi, sinó una mesura preventiva de salut laboral, orientada a conservar l’experiència dels professionals veterans, prevenir el deteriorament físic i emocional i garantir una millor qualitat de l’atenció als infants i adolescents.
Finalment, la Resolució incorpora aquesta mesura dins d’un conjunt més ampli de recomanacions, entre les quals també figuren el reforç de les plantilles, la cobertura del 100% de les substitucions, la millora de la formació i la supervisió professional, l’augment dels recursos de salut mental i l’adopció de mesures específiques per reduir les agressions i el desgast emocional dels equips educatius.
D) Hi ha una altra avaluació de riscos psicosocials del 2018 centrada en el personal de SSCC de la llavors DGAIA, us passem un extracte de les conclusions més significatives:
L’avaluació de riscos psicosocials dels Serveis Centrals de la DGAIA posa de manifest una situació preocupant en diversos factors que afecten el benestar laboral del personal. Els riscos més significatius són l’elevat ritme de treball, les exigències emocionals i quantitatives, la manca de previsibilitat, el conflicte de rol i la inseguretat sobre les condicions de treball, tots ells amb percentatges d’exposició desfavorable superiors al 50%. Aquests resultats evidencien una elevada càrrega de treball, una forta pressió assistencial i dificultats organitzatives que poden repercutir negativament en la salut dels professionals.
L’informe conclou que és necessari desplegar mesures preventives orientades a reduir les càrregues de treball, millorar la planificació i la comunicació interna, incrementar la previsibilitat dels canvis, definir amb més claredat els rols professionals i reforçar el lideratge i el suport als equips.
E) I, al menys des de començament del 2023 UGT està manifestant repetidament al CSSL del Departament la situació dels SSCC de l’antiga DGAIA, a tall d’exemple us posem un extracte de la nota informativa que vàrem fer de la sessió del CSSL de juny de 2023:
Antecedents:
El 24 de Març de 2023 la UGT va comunicar a diferents responsables tant de DGAIA com de RRHH del Departament com del Servei de Prevenció un estudi de càrrega de treball d’aquest equipament. Com no vam rebre cap resposta, el 28 d’abril per e-valisa un segon mail a les mateixes unitats reclamant-los el mateix. El contingut de la nostra petició era el següent:
“L’any 2019 es disposava de 13 educadors i 1 pre-jubilat a mitja jornada que vetllaven pels habitatges tutelats de la DGAIA. Distribuïts en 4 a les oficines del Carrer Cabestany, 7 a Paral·lel i 2 i amb la persona pre-jubilada al Consorci de Serveis Socials de Barcelona.
Després de 4 anys, concretament al 2023, han passat a 7 educadors i 1 pre-jubilat, tots ells ubicats a les oficines de Paral·lel.
S’ha d’afegir, que des del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, s’ha traspassat tota la seva feina a l’àrea de Joves de Paral·lel.
Després de les converses mantingudes amb treballadors/es d’aquest servei, pensem que s’estan realitzant tasques externes al professiograma d’educador social, el que agreuja la situació laboral.
Les tasques extres i la gran carrega de treball estan generant una situació molt tensa i desagradable per part dels treballadors/es, que estan fent aflorar diferents baixes per ansietat, estrès, entre d’altres dolències relacionades amb els riscos psicosocials.
Es per tot això que sol·licito un estudi urgent de la càrrega de treball al personal de l’ASJET.”
Davant la no resposta a aquesta petició, UGT va portar aquest tema a la paritària de seguretat i salut laboral de l’Administració de la Generalitat de Catalunya del passat mes de maig. Mentrestant, la situació de possible sobrecàrrega de treball que pateixen moltes de les unitats de DGAIA com ara les EFI s’està agreujant dia rere dia i les sol·licituds de canvi de lloc de treball via ATRI cada cop son més freqüents. És per això que hem demanat en el CSSL d’avui que a la UGT se’ns comuniqui si es farà o no l’estudi de càrrega de treball de l’ASJET i que aquest estudi s’ampliï a totes les unitats que composen la DGAIA en els seus SSCC que estan fent escrits a les responsables de DGAIA exposant situacions molt similars a les que viuen les companyes i companys de l’ASJET.
DGAIA ens ha comunicat que l’estudi de càrrega de treball de l’ASJET ja ho tenen molt avançat i que ens ho farà arribar tant punt ho tinguin, però ja ens han deixat caure que de l’estudi, encara de forma provisional fins que no ho finalitzin, no detecten sobrecàrrega de treball en aquesta unitat. UGT no hem volgut valorar res fins que no tinguem l’estudi en les nostres mans i ho puguem valorar juntament amb les persones que composen la unitat, però que de entrada no ens val la premissa que a ningú se li està obligant a fer més hores de les que els hi toca.
I ara, després de gairebé una dècada des que la UGT està alertant de la situació d’autèntic col·lapse que es viu a totes les unitats de treball de la DGPPIA (i per extensió del Consorci de Serveis Socials de Barcelona al menys en tot el que fa referència als centres públics d’infància que gestiona) sembla ser que el poder legislatiu d’aquest país pren consciència què DGAIA, DGPPIA o com el vulguin dir, el que necessita no és un canvi de nom sinó un replantejament general que, sobre tot, ha de passar per les propostes que reiteradament la UGT està fent a totes les Meses de Negociació on es tracten els temes d’infància, i que les tornem a repetir ara:
- Redimensionament de totes les unitats que conformen els diferents equipaments de la DGPPIA, tant pel que fa als centres com als SSCC i Territorials.
- Incorporació de noves figures professionals per donar resposta a la realitat de la població atesa.
- Cobriment immediat de totes les situacions que es produeixin amb motiu de vacants, baixes per IT, programes, etc. I que tota la DGPPIA, no només els centres, sigui considerada servei essencial a l’hora del cobriment urgent de totes aquestes situacions.
- Retribucions d’acord al grau de responsabilitat, penositat i perillositat que assumeixen totes les persones professionals al servei de DGPPIA.
- Desenvolupament de totes les mesures recollides a les diferents avaluacions de riscos psicosocials fetes des de l’any 2015.
- Protecció real de les persones treballadores de la DGPPIA, en aquest sentit, una mesura que ajudaria molt seria la d’establir un número identificador per a tothom que treballi a la DGPPIA a l’hora de la signatura dels diferents informes, fet que preservaria el seu anonimat.
No sabem si les conclusions de la Comissió d’Investigació del Parlament acabaran, com gairebé sempre, en paper mullat. Desitgem que no. El que sí sabem és que la UGT continuarem lluitant per la dignificació de la nostra professió com a responsables de la protecció, cura i educació de la infància i l’adolescència en situació de risc i desemparament. Fa molt de temps que l’Administració s’aprofita de la nostra vocació i dedicació per continuar amb la nostra tasca malgrat el constant menyspreu que fa a les nostres reivindicacions, però això ja està arribant al seu límit.
Salut!
UGT INFÀNCIA
Barcelona, 30 de juliol de 2026